Avui hem conegut l'Esther, en Miguel, l'Aquilino, en Paco, l'Antonio i l'Eulogio. Millor dit, hem conegut el seu treball. Tots ells són artesans de Lanzarote, i tots ells han estat retratats per en Josep Salip.
L'exposició que hem visitat mostra el treball de 6 persones, detallant tots i cada un dels pasos pels que passa la peça abans d'estar acabada i a punt per ser venuda.
En molts casos el procés comença amb la preparació de la matèria prima, segueix amb la seva manipulació i en funció de la peça, l'acabat final, que pot ser la cocció, la pintura...
Hem visitat l'exposició i en Josep, el fotògraf, ens ha explicat com va sorgir la idea de fer aquest projecte fotogràfic.
"He anat 10 vegades a Lanzarote, és una illa que m'apassiona i em dóna molta calma, en els viatges he anat veient que artesania era una part important i que les autoritats no li donaven la importància que requeria, per això vaig voler fer el projecte i posar valor al treball d'aquestes dones i homes"
Quan li hem preguntat pel temps que ha dedicat, ens ha dit que...
"Com la gent de Lanzarote "los conejeros" són força tancats, vaig pensar que per fer bones fotos necessitava fer una llarga estada i guanyar-me la seva confiança, molt important per poder fer fotografies. L'estada ha sigut de 9 mesos."
Així i tot ens comenta que el projecte no està acabat...
"No aquest tipus de projectes es denominen "working progress" que vol dir que són de treball continuat i només he fet la primera fase, per tant no està acabat, falta molt per fer, el que suposarà altres visites a l'illa."
Li hem preguntat quants artesans havia conegut i si els havia retratats tots. Ens ha dit...
"Entre 75 i 100 de tots tipus, d'artesania tradicionals i actuals com pintors, joiers, fusters, fotògrafs, sabonaires, que treballen la sorra, etc. Només he retratat a 26 artesans".
Són molts artesans i molts estils de treball diferents, però ell ens explica que hi ha un que l'ha sorprès especialment...
"Si el de la ceràmica tradicional, ja que es fa amb una tècnica de més de 2.000 anys d'antiguitat que es diu "Urdido" i es treballa el fang sense torn. Sabeu que la majoria de ceràmiques es fan en un torn que gira i els ceramistes modelen amb les seves mans per donar la forma, en aquest cas es treballa sense torn, només amb les mans. Es comença fent uns "xurros" de fang i amb pedres i canyes es modela la peça. Una altra diferència important és que es cou a foc directe, o sigui al ben mig de les flames i amb llenya".
Quan li hem preguntat que creia que pensava la gent que visita l'exposició i que li agradaria que s'emportessin, ens ha dit...
"Crec que a la gent l'hi agrada perquè veuen oficis i maneres de treballar que mai havien vist i descobreixen que Lanzarote no és només una illa turística, també té una part artística i cultural. Això és el que a mi m'agradaria que s'emportessin que Lanzarote també és geografia humana, és a dir, que hi viu una gent i que formen part del seu patrimoni ancestral i cultural".
Després ens ha explicat que ell de l'illa de Lanzarote s'ha emportat molts i molt bons amics...
"Ha estat un repte personal, no és fàcil arribar a un lloc on no coneixes a ningú i fer un projecte com aquest. El dia a dia, les converses amb els artesans m'han permès conèixer la seva cultura des de dins i mantenir una relació com amics amb molts d'ells. Per a mi ha estat l'experiència més agradable de tota la meva vida. Vaig arribar sense conèixer a ningú i he marxat amb un munt d'amics i experiències inesborrables".
Per acabar, li fem la pregunta obligatòria, li demanem si té algun nou projecte en ment. Ens diu...
"Tinc il·lusió de fer un llibre sobre aquest projecte, seria magnífic deixar documentat tot el treball fet. Les exposicions caduquen, però els llibres perduren en el temps i són testimoni de la història.
També tinc un projecte en el qual fa molt temps que treballo i es dirà "Pedres i Aigua" es tracta d'un treball on les pedres i l'aigua interactuen entre si, podríem dir que molts cops, ballant".
Ens acomiadem i en Josep ens diu...
"Us voldria agrair l'interès per venir a veure l'exposició, per a mi és una gran satisfacció. Desitjo que us hagi agradat. Una abraçada per tots".
